VALORACIÓ FINAL

Bé ja sóc ací, faig aquesta última entrada al bloc amb certa satisfacció i un poc d'enyorança. He de confessar que no acabe d'agafar el gustet a escriure al bloc, no és i no se si serà en un futur el meu fort.

Ara es tracta de fer una ullada enrere per analitzar el que hem estat fent i hem aconseguit durant aquestos mesos.

Encara que no em trobe plenament satisfeta del treball entregat perquè, com a grup, haguérem pogut gaudir de la creació de la wiki i aleshores haguera pogut ser més complet i haver-lo fet molt millor, he de dir que m'ha agradat molt treballar aquesta assignatura. Trobe que és emprenedora, distreta i constant.

Ha estat una experiència, en quasi tots els sentits, enriquidora. Al mateix temps, ha estat també molt estressant pel ritme en que passaven els dies d'entrega de les PAC, els maldecaps tecnològics i el vertigen del treball. He de reconèixer que en més d'una ocasió els nervis i l'estres han fet que pensara en tirar la tovalla. Menys mal que no ho vaig fer, m'haguera perdut part d'eixa certa satisfacció.

En aquesta assignatura he descobert noves eines de treball com, Cmap tools, zotero, el bloc... entre altres, també he emprat coneixements adquirits anteriorment i dels que apenes treia suc com la wiki i els diferents cercadors utilitzats.

No puc acabar aquesta valoració sense dirigir-me a en Joan, el consultor, que amb la paciència de Job, és la persona que sempre trobaràs al teu costat amb les paraules adequades i l'atenció pertinent tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

La seua comprensió i el seu ànim han estat en molts moments el suport que necessitava. Moltes gràcies Joan. I també moltes gràcies a les meues companyes de viatge, Gràcia i Cristina.

Valoració Final

Aquests mesos han estat molt intensos i, avui, posarem el punt i final en aquesta assignatura. Fent balanç de tots els moments viscuts en aquests temps, possitius i negatius, em quedo amb els possitius, n'hem tingut uns quants...

Tal com comenta Cristina en la seva entrada, vam començar amb una persona menys en comparació amb els altres grups, i açò ens ha marcat al llarg de l'assignatura, es cert que com més opinions i punts de vista diferents, fan que el resultat final sigui més enriquidor.

Malgrat tot, em despedeixo amb un somriure a la cara i molt satisfeta que finalment haguem pogut finalitzar el nostre projecte amb èxit, al manco, èxit personal d'haver fet, entre les tres, esforç rere esforç, totes les PACs planificades i haver arreglat les diferències que ens hem pogut trobar pel camí....merci Júlia i Cristina, i molta sort en els vostres futurs projectes!.....i comparteixo amb vosaltres aquesta lluna ben rodona....

VALORACIÓ FINAL

És cert que anteriorment ja vaig fer una valoració del treball en equip, però ara la situació és diferent, podem dir que ja hem acabat l'assignatura i, per tant, que la meva opinió serà global.

Què he après durant aquests mesos?

Podria començar a enumerar tota la quantitat de continguts que he anat adquirint segons s'anaven entregant les PACs, però no vull centrar aquest post en el QUÈ, sinó emfatitzar en el  COM hem aconseguit entregar-les totes i COM m'han afectat cada una d'elles. 

Som conscients, que des d'un bon començament, ja vam tenir un problema: la baixa de la quarta companya. Una persona més, sempre és un suport més: una opinió, una ajuda, una discussió, un comentari, etc. I començàvem, almenys yo, pensant: 'No sé que haurem de fer, però ja som tres'. 

Segons vam anar avançant, entregant una pac, un altre, hem tingut discòrdies i, com no? Analitzem: De sobte, et trobes amb que has de presentar unes activitats amb unes persones que no coneixes, que per casualitat  formem un grup perquè vam llegir el mateix comentari en un fòrum sol·licitant companys, que venim de distinta procedència professional i acadèmica i, que a sobre, vivim en ciutats diferents. I això, sense sumar-hi les disponibilitats que cadascuna teníem. Per aquests motius, crec que el fet de que hagin hagut alguns mals de caps que altres ha sigut normal.

De totes maneres, amb moments de tensió i altres de més tranquils, em quedo amb que cada PAC, fossin les circumstancies que fossin, hem sigut capaces de treure força i entregar-la.  I si ara mateix estic fent aquesta valoració és perquè hem aconseguit arribar al final i ho hem aconseguit juntes. Això és important, i com a persona, m'enriqueix.

 

Gràcies,

 

Cristina Abelló.

El Treball en Equip

Aquí estic amb la meua cita setmanal amb el bloc. Aquesta setmana toca expressar la meua opinió respecte el que suposa el treball en equip.

Doncs be, el treball en equip, no és més que la força, l'empeny, les ganes i sobretot l'actitud positiva de cadascú dels integrants per complir amb el propòsit que tenen en comú. El respecte, la responsabilitat, la tolerància i la igualtat de drets en la presa de decisions són els pilars principals perquè cada engranatge que composa l'equip funcione a la perfecció.

Sintetitzant, el treball en equip ens aporta:

• Més informació que qualsevol dels seus membres per separat.

• Diferents punts de vista a l'hora de pendre decisions, enriqueix el treball

• Un equip que funciona aconsegueix millors resultats que qualsevol treball individual.

I açò és el que resulta quan en un equip, els membres no estan en plena sintonia:

TREBALLAR EN EQUIP

Ens estem aproximant a la recta final i m'agradaria deixar constància de la meva reflexió a l'hora de treballar en equip.

Mentiria si digués que mai he fet un treball en grup, però el que sí que és cert és que mai ho havia fet amb la distància com enemic. Fer un treball amb altres persones té avantatges i, evidentment, té inconvenients. Principalment, vull destacar el fet de tenir altres perspectives d'una mateixa idea, ja que es poden desenvolupar altres conceptes que possiblement individualment no se'ns hagués ocorregut. O, també, quan tens un problema del treball, el saber que hi han una, dos, o tres persones que poden ajudar-te perquè formes part d'un mateix nucli és important, fins i tot, pot arribar a ser bonic. Però, no ens oblidem, que en aquest cas, som persones que no ens coneixem, som persones que venim de distinta procedència, tant professional, com estudiantil, i que com ja he apuntat abans, vivim en ciutats diferents i l'únic medi que tenim per comunicar-nos és aquest, l'Internet. 

No, no he obviat que tenim el mateix objectiu: presentar el millor que puguem els treballs que se'ns demani. Per tant, penso que si amb aquestes complicacions i les que sense voler venen derivades per aquestes -com seria un mal enteniment-, al final aconseguim aquest objectiu final, podem estar satisfets i orgullosos de no sol haver aprovat la PAC corresponent, sinó d'haver superats la resta d'obstacles.

Ànims, que ja no queda res!

Ja fa alguns dies que tenia que haver fet l'entrada al bloc, però com no volia posar res en negatiu, me he esperant un dies per si de cas. Aquestos dies m'ha servit per madurar el que devia d'escriure ací, però no ho faré. Encara que si que diré que les preguntes o comentaris que pejem al debat, funcionen en ralentí, apenes si te activitat

Manca fluïdesa, a una pregunta deurien d'haver al menys les dos respostes de la resta de les membres del grup, algunes de les preguntes o aportacions que fas de la feina es perden pel camí sense rebre cap resposta.

En la meua experiència laboral, no es queda quasi mai cap pregunta o aportació sense resposta o comentari.

Cada cas te una manera de funcionar i tindre que adaptar-me a aquesta. També potser sigam com la tortuga, lenta però segura?

Ho sabrem la propera setmana.

Jo per si les mosques, he decidit investigar en el programa Cmap per tal de fer el mapa conceptual, es bonic, i molt fàcil d'utilitzar, per lo tant vaig a començar en serio en el mapa.

Si després no val per al treball, almenys m'hauré ensenyat a utilitzar-lo. Positivisme davant de tot. Au, fins la propera setmana.

Bo, tal i com ens demana Joan en l'activitat, hi ha que anar deixant les petjades dels nostre pas per aquesta assignatura.

Després d'un cap de setmana un poc inquiet, avui he decidit posar un poquet més de mi, posar els blocs que segueix te molt de significat per a mi, ja que es mostrar-vos un trocet de la meua intimitat i solc ser poc inclinada a aquestes mostres, vaja que no es algo que m'agrade fer, i a pesar del que us estic dient, he decidit, mostrar-vos aquestos tres.

L'un en va ajudar a posar paraules en un lloc molt dolorós, l'altre en recorda la força de la disposem sense adonar-nos i l'enteresa davant d'un enemic indomable i impossible de guanyar i l'ultim un repte.

Be una entrada un poc massa personalitzada......., però opine que possiblement siga important.

I esperem a veure que ens ofereixen el propers dies...